[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
[@more@]
[@more@]
Més enllà del ressò mediatic i l'aprofitament econòmic que se'n farà, faig una petita memòria a aquest home que ens ha ensenyat i demostrat com finalment la música no és tant fruit de l'aprenentatge tècnic, acadèmic i intel·lectual com l'expressió més profunda d'un sentiment innat en l'ànima humana.
[@more@]
"Durant deu anys, l'escriptor Joan Alavedra, que vivia amb mi a l'exili, a Prada (França), m'ha interrogat sobre la meva vida.
Gran coneixedor de la música i de la vida artística i social del món, ha utilitzat les seves notes, tan interessants, per a escriure la meva biografia, situant la meva personalitat en els ambients en què va desenvolupar-se, amb una vida, una veritat, una poesia i un realisme verament insuperables. Considero la biografia que ha escrit Joan Alavedra com un llibre essencial per a tots aquells que a la vegada que les meves lluites, el meu mestratge i la influència que jo hagi pogut tenir en l'art del meu temps, vulguin conèixer els meus amics – els grans compositors, els millors intèrprets i les personalitats de més relleu de la meva època – i l'atmosfera que respiràvem.
Per dir-ho en una paraula: és el llibre d'un artista sobre un artista, llibre verídic, poètic i literari que jo mateix hauria volgut escriure si fos escriptor."
(Paraules de Pau Casals en el pròleg del llibre de Joan Alavedra; Pau Casals. Editorial Aedos, Barcelona 1962)
[@more@]

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer
i tot és possible.
Miquel Martí i Pol (L'àmbit de tots els àmbits, 1980)
[@more@]
Aquest és el meu nou bloc. Ara que he acabat el curs a Madrid, i per tant tinc temps!, aprofito per crear aquest petit espai i compartir amb vosaltres tot d'experiències relacionades amb la meva vida artística.
Ara mateix estic descansant, descans merescut!, i vaig pensant en el curs que ve… A Madrid he tingut realment bones experiències, pel que fa als professors i al ritme tan intensiu de treball. He après molt. Però tinc ganes d'anar una mica més enllà i buscar ambients que acompanyin més a la Música, enriquir-me fora de Catalunya i d'Espanya… i fer el món una mica més gran! S'accepten propostes 🙂
Salut! i visca Catalunya! Que bé s'està a casa…
Judit
[@more@]